Autor/a
+

Informació general

Descripció
pP@)

El tabaquisme és l’addicció crònica al tabac, provocada, principalment, per un dels seus components actius: la nicotina. El consum reiterat de tabac genera dependència física i psicològica i social.

Des del 1978, el DSM-IV, (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals), va considerar la nicotina com una substància que causa addicció i el tabaquisme una malaltia crònica que passa per períodes d’abstinència i recaigudes amb possibilitats de tractament; des de llavors, el tabac és reconegut mundialment com una droga i no com un mal hàbit.

 

El tabaquisme es considera la primera causa de mort evitable al món i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, cada any, 5 milions de morts a tot el món estan relacionats amb el tabaquisme.

El tabaquisme s'associa a malalties greus, cosa que inclou malalties respiratòries, cardiovasculars i diversos tipus de càncers.

Tots aquests aspectes del tabaquisme, és a dir, addicció, factor de risc evitable, morbiditat i mortalitat, junt amb el fet que hi ha intervencions que s’han demostrat efectives, fan que sigui inqüestionable l’abordatge del tabaquisme per part dels professionals de la salut i de les entitats sanitàries.
 

p Llegir més...

Història
pP@)

El tabac prové d’una planta tropical originària d’Amèrica anomenada Nicotiana tabacum que pertany a la família de les solanàcies. Abans de l’arribada dels conqueridors espanyols, el consum del tabac entre les poblacions indígenes es limitava a les celebracions i a cerimònies màgico-religioses.

El tabac arriba a Europa gràcies a Cristòfor Colom. Els primers usos estaven relacionats amb les propietats medicinals de la planta (com a antiasmàtic i per tractar cefalees). Caterina de Mèdici (1519-1589) el va fer servir per guarir les migranyes i es va convertir en la difusora principal del seu consum.

 

Fins a principi del segle XIX, el tabac només es feia servir amb finalitats terapèutiques i el consum entre la població era un costum poc estès. L’acte de fumar era més un ritu que una dependència. Els fumadors de tabac havien de cargolar manualment les cigarretes, ja que no es comercialitzaven, i no hi havia ni marques ni publicitat. El consum de tabac es va estendre a finals del segle XIX, moment en què va aparèixer la primera màquina industrial de fabricació de cigarretes que, juntament amb l’invent dels llumins, va facilitar la difusió i el consum de tabac.  A més, a partir de la primera dècada del segle XX, amb la industrialització, neixen les indústries tabaqueres, amb l’objectiu de vendre massivament el seu producte. Per aquest motiu, les tabaqueres s’afanyaren a aconseguir nous consumidors a través de la publicitat i el màrqueting.

Des de principi del segle XX, el consum de tabac, a poc a poc, es va anar introduint a la societat occidental: als anys 20 era habitual en la societat americana i als anys 30, entre les classes obreres. Durant la Guerra Civil Espanyola i la Primera i Segona Guerra Mundial, el tabac es va popularitzar; en les bosses de racionament per als soldats s’hi posava tabac, cosa que va provocar que, en les dècades dels 40 i 50, el 70 % dels homes dels països industrialitzats fumés. Més endavant, consolidat el consum entre els homes, es va estendre entre les dones; fins aleshores no s’havien incorporat al consum massiu de tabac, ja que es considerava un costum poc femení. A partir dels anys 50, moment en què la dona va aconseguir alguns drets que l’aproximaven a la igualtat social, les dones occidentals van adquirir alguns dels costums masculins, entre ells, el consum de tabac, de manera que, fins i tot, es van crear marques i publicitat específicament adreçades a elles; tanmateix, a Espanya aquest fenomen no es va produir fins als anys 70. 

Únicament van fer falta 20 anys (arribem així a la dècada de 1950) perquè comencessin a augmentar totes les malalties derivades del consum de tabac i sortissin els primers estudis que relacionen tabac i malaltia. En definitiva, encara que les persones probablement hagin consumit tabac des de la més remota antiguitat, mai no ho havien fet amb la mateixa intensitat i profusió que en els últims anys i, per tant, mai fins ara s’havien pogut comprovar amb tota la seva intensitat els seus efectes nocius.

Actualment se sap que hi ha 25 patologies provocades directament pel consum de tabac. També hi ha evidències que les persones no fumadores que estan en contacte amb el fum del tabac tenen més risc de patir malalties com el càncer de pulmó.

Avui dia, molts governs apliquen mesures com el control del producte, la limitació de la publicitat, l’augment dels impostos sobre el tabac, la prevenció del consum entre els joves etc., per intentar reduir les conseqüències greus que produeix el tabac a la nostra societat.

p Llegir més...

Factors relacionats amb el tabaquisme
pP@)

El tabaquisme és un problema de salut pública relacionat amb: 1. Factors socioculturals, 2. Factors polítics i 3.  Factors econòmics

 

1. Factors socioculturals

En el consum del tabac i en la seva acceptabilitat social, hi intervenen diversos factors socials. En la iniciació, el manteniment i el procés de deshabituació, hi influeixen l’accessibilitat, la publicitat, la percepció del risc del consum, la familia i el grup d’iguals. Podem afirmar que el tabaquisme és una conducta socialitzada, que, a més de les connotacions inherents al consum de tabac, té significats construïts socialment com l’aventura, el risc, la feminitat o la rebel·lia, entre altres. Aquests significats s’han creat a través del màrqueting de la indústria del tabac, el cinema i els mitjans de comunicació, que han exercit una influència poderosa en la normalització social del tabaquisme.

Els missatges s’han adreçat principalment als joves, per tal d’atreure’n l’atenció en un moment de creixement i, per tant, de maduració i recerca de la identitat personal. Aquest fet, determinats factors socials i l’important poder addictiu de la nicotina fan que molts joves mantinguin el consum de tabac més enllà del que desitjaven en un principi.
 
En la iniciació del consum del tabac, hi entren en joc diversos factors que n’impulsen i n’afavoreixen l’experimentació: 

  • Factors ambientals. La publicitat, la disponibilitat i l’accessibilitat (cost reduït) fan més factible el tempteig dels joves amb el tabac. Durant anys la publicitat s'ha valgut d'imatges fascinants que associaven el tabac amb luxe, aventura, esport o llibertat, amb l’objectiu de captar l’atenció dels joves que busquen aquests valors socials. Així mateix, la facilitat per adquirir tabac a edats primerenques en màquines expenedores n’afavoria el consum. Tot i això, avui dia, a Espanya, està prohibida la publicitat i la venda de tabac a menors de 18 anys. Pel que fa al preu, cal dir que com més barat és, més fàcil és per als joves comprar-lo. 
  • Factors socials. Entre aquests factors, hi destaquen la família, els companys, els amics, els professors i els educadors. La família té una influència important sobre el nen i el seu comportament en l’aprenentatge. El tabaquisme dels pares i la seva actitud influeixen en la valoració que els joves fan sobre el consum de tabac; el fet que entre els familiars hi hagi fumadors o que els germans grans fumin afavoreix l’experimentació del nen. Quant a la influència dels companys, la pressió d’aquests suposa un factor molt rellevant en la predisposició de l’adolescent perquè comenci a fumar; normalment, els joves comencen a fumar en grups d’amics per integrar-se socialment. Pel que fa als col·lectius exemplars, com els educadors o els professionals de la salut, entre d’altres, és important que difonguin que fumar no és un comportament “normal”. Els programes preventius, com ara “Classe sense fum”, treballen en la prevenció del consum de tabac entre els joves. 
  • Factors personals. Alguns perfils de personalitat s’han associat al consum de tabac. Així, s’ha vist que la iniciació dels joves en el consum d’aquest producte normalment està relacionada amb un caràcter impulsiu i ansiós, amb una tendència a assumir riscos, etc. A més, s’ha observat que els adolescents que proven el tabac tenen menys autoestima, acostumen a tenir un rendiment escolar baix i són més rebels. 
  • Factors genètics. Hi ha factors genètics que fan que, després d’experimentar amb substàncies addictives, com el tabac, enganxar-se sigui més fàcil.

 

 

2. Factors polítics

Entre els factors més importants que poden afavorir el consum de tabac, hi ha les polítiques de regulació i control del tabaquisme. Hi ha evidències que les mesures governamentals adoptades per un país estan estretament relacionades amb el consum de tabac en la població, ja que influeixen en l’aparició de nous consumidors i en el desig d’abandonament de l’hàbit entre els fumadors . Per això, l’Organització Mundial de la Salut l’any 2003 va proposar un tractat internacional per la lluita contra el tabaquisme en què els governs signants es comprometien a aplicar mesures efectives per disminuir l’epidèmia global del tabac. Aquestes mesures d’eficàcia demostrada són: 

  • la prohibició absoluta de publicitat, directa o indirecta, promoció i patrocini de tabac; 
  • l’increment del preu del tabac; 
  • la impressió obligatòria d’advertiments sanitaris en els paquets de cigarretes; 
  • la impressió obligatòria, en els paquets de cigarretes, del contingut de nicotina, quitrà i monòxid de carboni; 
  • la elaboració i posada en marxa d’una política impositiva sobre el consum de tabac; 
  • el control estricte del contraban de tabac; 
  • restriccions en la venda de tabac: prohibició de la venda als menors i prohibició o restricció de la venda a través de distribuïdors automàtics; 
  • restriccions del consum de tabac en llocs públics i centres de treball.


A Espanya la Llei 42/2010, que modifica la Llei 28/2005, de mesures sanitàries enfront el tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, aplica accions polítiques concretes per controlar el consum de tabac i protegir els no fumadors, i ha comportat efectivament un gran avanç en la protecció dels no fumadors.

 

 

3. Factors econòmics

Fumar té un cost important tant per a l’economia d’un país com per a la de les persones.

Tot i que, per a un país, el consum de tabac comporta guanys a través dels impostos, aquest producte no és tan beneficiós com sembla per als governs. Alguns estudis realitzats pel Banc Mundial han calculat que les despeses produïdes pels efectes del tabac són 11 vegades superiors als guanys econòmics que aporten els impostos que s’hi apliquen. Aquestes despeses inclouen: atenció als malalts, disminució de la productivitat a causa de les malalties, mort prematura, pèrdua de divises (ja que la majoria dels països són importadors del tabac) i danys al medi ambient. En els països amb ingressos alts, es calcula que el cost anual general de l’atenció a la salut associada amb el consum de tabac oscil·la entre el 6 i el 15 % del cost total de l’atenció a la salut.

D’altra banda, les persones fumadores fan una despesa econòmica diària per adquirir aquest producte, que, amb el temps, es converteix en una quantitat important diners. Els estudis demostren que el tabac empobreix les persones fumadores.

p Llegir més...

Modalitats de consum
pP@)

El tabac prové d’una planta anomenada Nicotiana tabacum. Una vegada recollida la fulla de la planta, passa per etapes diferents de maduració, fermentació i industrialització, a través de les quals s’asseca i es transforma en un producte apte per al consum. Durant aquests processos, la fulla del tabac es manipula per tal d’aconseguir les propietats químiques definitives per poder-la consumir. Tot i que hi ha maneres diverses per consumir tabac, com ara les pipes, el tabac de cargolar, els cigars o el rapè, la cigarreta és la presentació més habitual. S’ha de tenir present que totes aquestes modalitats de consum de tabac són perjudicials.

  1. La cigarreta convencional
  2. La cigarreta per caragolar
  3. Les pipes d'aigua o catximbas
  4. Els dispositius de tabac
  5. La bossa de nicotina
  6. Consideracions sobre el tabac, per a fumadors i no fumadors

 

1. La cigarreta

La cigarreta és tabac sec picat recobert per una fulla de tabac o per un paper en forma de cilindre. La cigarreta es pot presentar amb filtre o sense (anomenat també paper hidrofugat).


Veure imatge: cigarreta 

El fum del tabac de la cigarreta manufacturada conté més de 4.500 components químics. La meitat d’aquests components provenen de les fulles del tabac i l’altra meitat es creen per reaccions químiques quan cremen el paper i les coles. Els components més importants són els següents: 

  • Monòxid de carboni (CO). El CO té una alta afinitat amb l’hemoglobina de la sang i, per aquest motiu, desplaça les molècules d’oxigen, que normalment transporten l’hemoglobina, i provoca hipòxia cel·lular, és a dir, una disminució de l'oxigen que arriba a totes les cèl·lules de l'organisme, la qual fa que els teixits dels fumadors estiguin menys oxigenats i fa que tinguin més problemes vasculars a llarg termini. 
  • Nicotina. És la responsable de l’addicció al tabac; té efectes sobre el sistema nerviós, el sistema vascular i el cor, entre d'altres i provoca vasoconstricció, que augmenta la tensió arterial i la freqüència cardíaca. La nicotina és una droga psicoactiva que provoca dependència. S’absorbeix per les mucoses de la boca i el nas, per la pell i pels epitelis pulmonars, i ho fa molt ràpidament: en deu segons arriba als receptors cerebrals. Té una mitjana de vida (o de temps que triga a reduir-se’n la concentració a la sang a la meitat) de 60 a 120 minuts i es pot acumular a l’organisme durant 6-8 hores. La manca de concentració de nicotina al cervell en una persona fumadora produeix la síndrome d’abstinència
  • Quitrà. El quitrà és la substància marró enganxosa que, de la mateixa manera que pot tacar els dits i les dents dels fumadors, també taca el teixit del pulmó. És el responsable, juntament amb altres substàncies irritants, dels càncers i de les afectacions pulmonars (principalment, pot provocar bronquitis crònica i emfisema). 
  • Nitrosamina. És una substància específica del tabac, que no s’ha aïllat en altres plantes, i és la responsable de molts càncers, principalment de pulmó. Afecta tant el fumador actiu com el fumador passiu (persona que respira de forma involuntaria el fum ambiental del tabac d'una altra persona que fuma).


El fum ambiental de tabac és una barreja formada per dos tipus de corrents: 

  • El corrent primari és el format pel fum inhalat i exhalat posteriorment pel fumador. 
  • El corrent secundari es produeix per la combustió del paper de la cigarreta i del tabac. Amb aquest corrent es mobilitza el 75% del fum que es genera durant el consum d’una cigarreta, i que conté substàncies amb un nivell alt de toxicitat.

Aquest fum ambiental és el que inhala la persona que no fuma però que està en contacte amb el fum ambiental del tabac, anomenada persona fumadora passiva o persona fumadora involuntària.

Avui dia, hi ha molts països en què hi ha restriccions per fumar en llocs públics, en els centres de treball i en espais d’oci i de restauració, amb l’objectiu de protegir la salut de les persones no fumadores.

A Espanya, el tabac cada vegada és menys present en la societat: fumar no està de moda. Actualment, no es pot fumar en cap espai públic tancat, amb excepció dels centres residencials (persones grans o amb discapacitat) o dels establiments psiquiàtrics, on es pot habilitar una sala per a fumadors, i dels hotels i hostals, on es pot reservar fins al 30% de les habitacions per a fumadors. 

El tabac té efectes nocius sobre la salut del fumador actiu i passiu, perquè provoca malalties en el sistema cardiovascular, en el respiratori, en el reproductiu i càncer, entre d’altres.

A Espanya, anualment moren 56.000 persones per causes directament relacionades amb el consum del tabac.

 

2. La cigarreta per caragolar

La cigarreta per caragolar o feta a mà és igualment perjudicial com la cigarreta convencional o manufacturada.

Alguns estudis han demostrat que tenen concentracions més altes de monòxid de carboni (CO) en l'aire exhalat (27,9 parts per milió), que les persones que fumen cigarretes convencionals (21,48 parts per milió).

El tabac de les cigarretes fetes a mà té concentracions de nicotina que poden arribar a superar en un 70% les permeses per a les cigarretes convencionals, fins un 85% més de quitrans i fins un 84% més monòxid de carboni (CO). 

El CO és un gas tòxic que, un cop absorbit als pulmons, passa a l’aparell circulatori. Els efectes de l’exposició prolongada al CO que pateixen les persones que fumen inclouen lesions a les artèries, que contribueixen a augmentar el risc d’infart de miocardi, vasculopatia, aneurisma de l’aorta i altres malalties cardiovasculars.

Tot i que els cigarrets fets a mà acostumen a tenir menys quantitat de tabac que  els cigarrets manufacturats, hi ha proves que indiquen que les persones que fumen cigarrets fets a mà consumeixen dosis superiors de nicotina, bé perquè el tabac per  cargolar en conté més o perquè es fan pipades més intenses o més freqüents.

Tabac de caragolar

Font: cottonbro studio

La indústria tabaquera afegeix additius al tabac per augmentar-ne l’atractiu. S’ha observat que la presència d’additius és superior en el tabac per caragolar en comparació amb la que es pot trobar en el tabac convencional (22% davant d’un 10%). 

S’ha observat també que els consumidors de cigarretes fets a mà fan pipades més intenses, més perllongades i més freqüents que les persones que fumen cigarrets convencionals.

L’ús de cigarretes fetes a mà ha crescut de forma important.

 

3. Les pipes d'aigua o catximbas

Una pipa d’aigua o catximba o shisha o hookah, és un dispositiu que conté una barreja d’herbes, tabac i altres additius, que s’escalfa damunt d’unes brases de carbó incandescent. El fum produït passa a través d’un recipient amb aigua i és aspirat per una mànega.  

Els estudis científics han demostrat que la nicotina està present en el fum de les pipes d’aigua i, per tant, usar-ne genera addicció. També s’ha demostrat que les persones usuàries de pipes d’aigua  presenten un augment dels nivells de nicotina en el plasma sanguini després de fumar i mostren comportaments característics de la dependència de la nicotina.  

S’ha demostrat que, en comparació amb les persones que fumen cigarretes convencionals, les persones que fumen amb pipes d’aigua tenen una exposició superior al monòxid de carboni (CO) i als hidrocarburs policíclics aromàtics (HAP), que són substàncies relacionades amb diversos tipus de càncer, una exposició similar a la nicotina i una exposició més baixa a les nitrosamines específiques del tabac, que també són substàncies cancerígenes.

Les persones que comencen fumant en pipa d’aigua tenen el doble de probabilitats d’acabar fumant altres productes del tabac.  

Fumar en pipa d’aigua és perjudicial per a la salut. Pot causar malalties de l’aparell respiratori. Les persones que fumen en pipa d’aigua estan fins i tot més exposades al fum del tabac durant un període de temps  més llarg que les que fumen tabac convencional. Tenen una freqüència cardíaca i tensió arterial més altes, més risc de patir infarts o angines de pit, insuficiència  pulmonar i menys capacitat per fer exercici, síncopes i intoxicacions agudes per CO. Les inhalacions de fum que es fan amb  el consum de pipes d’aigua durant una hora són entre 100 i 200 vegades més altes que les  que es fan amb el consum de cigarretes convencionals, i contenen 25 vegades més quitrà. També pot provocar malalties infeccioses al compartir la “boquilla” en grup.

parts d'una catximba

Foto de Cachimberos, edició d’Infermera virtual

El consum de pipes d’aigua es realitza habitualment en grup, amb una durada d’entre 60 i  90 minuts, i en espais de trobada que poden ser oberts o tancats. Moltes pipes d’aigua incorporen aromatitzants per fer-les més atractives als adolescents i els joves.

El fum de les pipes d’aigua perjudica la salut de les persones exposades i a més a més afecta negativament la qualitat de l’aire.

Les pipes d’aigua sense tabac també són perjudicials perquè el fum de les pipes d’aigua conté

substàncies perjudicials per a la salut i cancerígenes. Tot i que aquests productes es presenten en la publicitat com una  opció saludable, tenen efectes en les cèl·lules pulmonars humanes similars als de fumar tabac.

S’ha demostrat que el fum procedent de pipes d’aigua sense tabac també és perjudicial perquè té un contingut de substàncies tòxiques amb activitat biològica semblant a la que es troba en els productes preparats amb tabac, a excepció de la nicotina.

La Llei no permet fumar cap producte amb tabac en espais públics tancats ni permet l’ús  de pipes d’aigua o d’altres productes que imitin el tabac a les persones de menys de 18  anys. Tot i això, es poden trobar pipes d’aigua en bars perquè no està prohibit fer-ne ús  amb barreges d’herbes sense tabac.

 

4. Els dispositius de tabac

Tots els dispositius de tabac continuen vehiculant nicotina a l’usuari i a l’ambient. Amb l’evidència científica actual, aquests dispositius no es poden considerar menys perjudicials per a la salut de les persones que el tabac convencional, ni tampoc mètodes eficaços per deixar de fumar.

N’hi ha dos tipus de productes: els Heated Tobacco Products (HTP) o Productes de Tabac per Escalfament (PTC); i els Electronic Nicotine Delivery Systems (ENDS) o Dispositius Susceptibles de Lliberació de Nicotina (DSLN) o Sistemes Electrònics d’Administració de Nicotina (SEAN).

Diferències i similituds entre cigarretes convencionals, PTC i DSLN o SEAN (SEDET, 2019)
  Cigarrets convencionals PTC / HTP DSLN / ENDS
Requereix escalfament previ No Sí (per a absorció més ràpida) No (els més recents sí)
Conté nicotina Sí (Generalment sí)
Conté tabac No
Produeix residus sòlids Externs Interns Interns
Corrent lateral primari No No
Corrent lateral secundari
Promocionats com "més saludable" No
Capacitat de generar addicció Sí (potser els antics menys)
Capacitat de mantenir addicció
Promocionats com a "útils per deixar de fumar" - No
Útils per deixar de fumar. No No Evidència insuficient (en tot cas, no els més nous)

 

4.1 Producte de tabac per escalfament (PTC)

Els productes de tabac per escalfament (PTC) són dispositius que contenen tabac. En aquests productes, el tabac és sotmès a temperatures inferiors a les que es produeixen en la combustió de les cigarretes convencionals, i això dona lloc a l'alliberació d'un aerosol que conté nicotina i les altres substàncies del tabac, així com additius.

Els PTC estan formats per 3 components:

  1. Producte del tabac: El tabac es presenta picat o en pólvora, ja sigui en forma de cigarreta (com els dispositius IQOS i Glo) o en càpsula (com els dispositius Ploom i PAX). Aquests productes contenen tabac premsat i impregnat amb propilenglicol i glicerina.
  2. Dispositiu electrònic d'escalfament: Cada producte té el seu propi dispositiu específic d’escalfament. Aquest producte escalfa el tabac a una temperatura inferior a 400 °C, evitant així la combustió. Està format per una bateria, un programari de control de la temperatura i una font de calor.
  3. Dispositiu de càrrega de la bateria.

Els PTC generen emissions amb concentracions significatives de nicotina, que és una substància que provoca dependència. A més, també emeten altres substàncies que poden afectar la salut dels consumidors i de les persones que s'hi veuen exposades.

Poden ser una forma d'iniciar el tabaquisme en persones que no han fumat abans, especialment adolescents, i també poden ser una via perquè les persones que havien deixat de fumar tornin a consumir tabac.

Diferents marques de Productes de Tabac per Escalfament (PTC)

NOM FABRICANT CARACTERÍSTIQUES  
GLO British American Tobacco Té forma de cigarreta, escalfa el tabac aproximadament a 240 graus. Dibuix Glo
IQOS Philip Morris Internacional Té forma de cigarreta, escalfa el tabac a una temperatura controlada fins a 350 graus. Els HEETS són cigarretes dissenyades especialment per a aquest dispositiu. Dibuix IQOS
PLOOM TECH Japan Tobacco Internacional Conté una càpsula amb el tabac granulat, s’escalfa a uns 30º C i el dispositiu s’activa inhalant. Hi ha dues presentacions: Ploom Tech+, de baixa temperatura i Ploom S, d’alta temperatura. Dibuix Ploom Tech
PAX3 PAX Labs Disposa de 4 temperatures diferents predeterminades (182, 193, 204 i 215 ºC) que es poden modificar amb una app específica vinculada al dispositiu. Permet vaporitzar concentrats d’herbes. PAX 3 és la tercera versió del vaporitzador PAX. Dibuix Pax 3

 

4.2. Sistema electrònic d’administració de nicotina (SEAN)

Els sistemes electrònics d’administració de nicotina (SEAN) són dispositius que contenen nicotina. Aquests productes no contenen tabac i, segons la directiva Europea 2014/40/UE se’ls considera “productes relacionats amb el tabac”. És tracta d’un sistema d’administració de nicotina que es caracteritza per l’escalfament d’un líquid, produint un aerosol que conté saboritzants normalment  dissolts en propilenglicol o glicerina, així com nicotina, que és inhalada per la persona consumidora.

Els SEAN estan formats per un petit dipòsit o cartutx amb el líquid, que s’insereix a l’interior mitjançant un sistema electrònic amb bateria recarregable i un atomitzador. Aquest procés produeix un aerosol que s’inhala de manera similar a les cigarretes convencionals (acció coneguda com a vapeig).

 

Diagrama funcionament de la cigarreta electrònica

Veure imatge ampliada: Diagrama de funcionament de la cigarreta electrònica

 

El prototipus més comú són les cigarretes electròniques (CE), també conegudes com a e-cigs, e-cigarretes, e-cigars, e-hookah. A més, se les denomina vaporitzadors o vaping devices. Cal tenir en compte que aquestes cigarretes electròniques poden fer-se servir per vapejar altres substàncies, com el THC i altres cannabinoides, substàncies energitzants, salses, mantegues, vodka.

L’aerosol d’aquestes cigarretes electròniques conté una combinació de substàncies químiques, com ara la nicotina (en la majoria de casos), propilenglicol, glicerina, polietilenglicol, aigua i saboritzants artificials (mentol, xocolata, vainilla, canella i sabors afruitats). Quan l’aerosol s’escalfa, es detecten substàncies tòxiques i compostos carcinògens en una magnitud igual o menor que en el fum de les cigarretes convencionals. A més, també  es poden trobar metalls pesants, com níquel, el crom o el plom.

Als països de la Unió Europea, la concentració de nicotina en aquests dispositius no pot superar els 20 mg/ml.

Evolució dels SEAN (Comité Nacional per la Prevenció del Tabaquisme)
1a generació Cig-a-likes. S'assemblen externament a les cigarretes. També es coneix com a un sol ús o sistemes tancats.
2a generació Vape pens. En general, són més grans que les cigarretes i semblen plomes estilogràfiques. També s'anomenen recarregables.
3a generació Box mods. També coneguts com a tancs de vapor i vaporitzadors personals mods (VTMS), vaporitzadors personals avançats (APV), unitats medul·lars o sistemes oberts.
4a generació Vape pods. Requereixen un escalfament previ. Sals de nicotina amb alta disponibilitat, cosa que ho fa molt additiu.

 

Diferents marques de Sistemes Electrònics d'Administració de Nicotina (SEAN)

NOM FABRICANT CARACTERÍSTIQUES  
myBLU Imperial Tobacco És un dispositiu amb càpsules que contenen nicotina en diferent concentració i varietat d’aromatitzants. Disposa de cable micro-USB, myBLU és el més actual. dibuix myBlu
JUUL JUUL LABS Té aspecte de pendrive i un alt contingut de nicotina amb varis sabors disponibles. Es carrega en port USB. També es coneix com  “pod-mod”. dibuix de Juul
CIGARRETES ELECTRÒNIQUES   Té forma de cigarreta i la composició dels líquids pot canviar entre diferents marques. També es coneixen amb els noms: e-cig, narguile electrònic o e-hookah, hookah bolígrafc, vapeador, bolígraf vapeador, mods. dibuix de cigarreta electrònica

 

5. La bossa de nicotina

Les bossetes de nicotina o snus blanc o snus sintètic són bossetes de cel·lulosa, compostes per nicotina sintètica, que no contenen tabac, sinó un preparat amb sals de nicotina d’absorció molt ràpida, aromes i altres additius.

Les bossetes de nicotina contenen sals de nicotina amb diferents concentracions de nicotina: 2, 4, 8 i fins a 50 mg/bossa, juntament amb substàncies amb aroma (menta, fruites, còctels, llaminadures, etc.) i edulcorants, a més de compostos amb efectes cancerígens coneguts com les nitrosamines i altres contaminants tòxics com formaldehid, acetaldehid, acroleïna, benzè, diversos metalls tòxics (arsènic, plom, cadmi, mercuri), i aflatoxines.

La persona absorbeix fins al 50% de la nicotina present a aquestes concentracions. En el cas d’algunes presentacions, poden superar la dosi de nicotina que s’obté amb el consum d’una cigarreta convencional.

S’administren via oral, entre la geniva i el llavi, durant un període no superior als 30 minuts. No s’han de mastegar ni empassar. Tenen gust de menta, maduixa o maracujà i els menors fa que ho percebin com una llaminadura.

bossa de nicotina

Foto de Canndid UK en Unsplash

 

Té efectes psicoactius i addictius. I és perjudicial per a la salut.

La nicotina és una substància amb efectes estimulants, que pot causar una intensa addicció i altres efectes sobre l’organisme, especialment, sobre el sistema cardiovascular, com l’augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial. La forma com s’utilitzen les bossetes de nicotina, mantenint-les sobre les mucoses de la boca, pot ocasionar també problemes de diversa gravetat sobre la salut oral. La presència freqüent de nitrosamines –amb efectes carcinògens ben coneguts- i altres contaminants tòxics a les bossetes de nicotina pot tenir conseqüències greus per a la salut a llarg termini.

Les bossetes de nicotina no són medicaments ni han demostrat servir d’ajuda per deixar de fumar. El contingut de les bossetes de nicotina i el fet que les principals marques siguin comercialitzades i promogudes per algunes grans empreses multinacionals tabaqueres, pot contribuir a la difusió del seu ús i facilitar l’inici o el manteniment de l’ús de cigarretes o altres productes relacionats amb el tabac. A més, la promoció del consum de bossetes de nicotina a través d’internet i de les xarxes socials, així com la incorporació d’aromes, poden afavorir la difusió d’aquests productes entre la població adolescent i jove, facilitant la progressió al consum d’altres productes amb nicotina.

 

6. Consideracions sobre el tabac, per a fumadors i no fumadors

  • El tabac és una droga que conté nicotina, una substància que provoca addicció. La nicotina produeix dependència física (és a dir, ús compulsiu i involuntari d’una substància, tot i les conseqüències negatives que comporta el consumir-ne). El risc de desenvolupar-la és igual o superior que el que comporta el consum d'alcohol o la cocaïna. 
  • És una droga que provoca tolerància
  • El tabac produeix la síndrome d’abstinència, que és el conjunt de símptomes que apareixen en absència d’una substància addictiva. En el cas dels fumadors, aquests símptomes, que poden ser l’ansietat o la irritabilitat, apareixen quan l’organisme no rep nicotina. Aquesta síndrome es pot desenvolupar durant dies o setmanes.
p Llegir més...

Tipus de persona fumadora
P@)

El fet de preguntar a les persones sobre el seu consum de tabac proporciona dades que serviran per classificar-les: 

  • No fumador. És la persona que mai no ha fumat de forma habitual.
  • Fumador passiu. És la persona que no fuma però que respira involuntàriament el fum ambiental del tabac.
  • Fumador. És la persona que fuma de forma habitual, diàriament, encara que només fumi una cigarreta al dia.
  • Exfumador: És la persona que porta més de dotze mesos d’abstinència.

 

9 Valoracions, valoració mitja 4,7 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 31/12/24 13:18h

Comentaris

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.